Un dels meus records d’infantesa són els berenars al pedrís de La Botiga, pedrís que compartíem casi sempre amb els fills d’altres comerciants del carrer, allí vam fer amistats, vam jugar i en definitiva vam passar les hores. Tenir negoci a Flix, com arreu del món, és sacrificat, tirar endavant un projecte de vida com aquest no és fàcil i per força afecta a tota la família incloent els més petits. Nosaltres, els nens de llavors no ho enteníem, però el projecte que els pares havien engegat, juntament amb la resta de negocis del carrer, marcarien el ritme de l’Avinguda Catalunya de Flix durant els anys posteriors.
Remei i Gregorio ja havien inaugurat un dels bars més antics del poble que encara està en actiu, just a l’altre costat de carrer. No he sabut mai el perquè del seu nom, però sempre he intuït de la seva importància, no queda dubte de la sort que suposa la seva perdurabilitat.
Segueix llegint